Els joc olímpics de Grècia
A la Grècia clàssica els exercicis físics eren, al costat de l'aprenentatge de les lletres i de la música, una part fonamental de l'educació dels nois. A partir dels dotze anys, almenys en les famílies benestants , el noi era confiat a un preparador que l'instruïa en el gimnàs o la palestra -un espai cobert de sorra a l'aire lliure quadrat i voltat de vestidors, banys i altres sales.
 | ||
| troç de ceràmica |
Els qui practicaven esport anaven despullats
-el mot "gimnàstica" ve del grec (gymnós) 'nu'- i,
abans de començar, s'untaven amb oli i es cobrien el cos amb sorra
o pols per protegir el cos de la intempèrie. Un cop havien acabat
es treien la capa de sorra, oli i suor amb un instrument metàl·lic
anomenat estrígil.
Cada ciutat celebrava competicions
esportives als principals festivals
que dedicaven als seus déus, com a les Panatenees d'Atenes. D'aquests
jocs locals sortien seleccionats els millors atletes que representaven
la seva ciutat en els jocs o festivals religiosos i esportius oberts a
participants de tot Grècia.Els grans festivals atlètics panhel·lènics
se celebraven periòdicament a Delfos
(Jocs Pítics), Corint (Jocs Ístmics), Nèmea (Jocs Nemeus) i Olímpia
(Jocs Olímpics). Aquests darrers van ser els més antics
i els que van durar més: més d'onze segles. 